El Partit Socialista de les Illes Balears, un any més, ha estat present a l'acte d'homenatge, de recordança, de memòria d'uns mallorquins, d'uns ciutadans, que van pagar amb la seva vida la defensa d'uns valors que, tanmateix, passats els anys, són els valors sobre els que hem construït la nostra societat democràtica.

Actes com aquests ens han de recordar d'on venim, qui som, com de profundament estan arrelats els nostres valors com a societat. Però també és un recordatori que a la justícia i la dignitat de les víctimes del feixisme encara els queda camí per recórrer, un camí amb el que tots els que ens trobam aquí ens hi sentim compromesos.

Hi som per la feina desinteressada durant anys de les associacions, de les famílies, i és el moment que siguin les Administracions qui prenguin el relleu, es facin ressò del que demanden els familiars de les víctimes, i siguem capaços de seguir avançant en els objectius de veritat, justícia, reparació i dignitat.

Ens ho recorden els testimonis de tants i tants que són els que avui tenim en ment, per això acabo aquesta reflexió, no amb les meves paraules sinó amb les d'un altre socialista, Alexandre Jaume, amb unes paraules de la darrera carta que adreçà a la seva família, i que s'han recopilat recentment en un llibre sobre el seu pas pel Castell de Bellver.

Diu Alexandre Jaume:

“Estoy en la carcel esperando el ultimo momento de mi vida. Desde este instante mi nombre queda incorporado a la historia de Mallorca. Muero como sabeis completamente inocente, se me mata por mi ideas y acepto serenamente este papel que me ha señalado mi destino. Estoy completamente tranquilo, con la tranquilidad que me da la limpieza de mi conciencia.”

La consciència neta de Jaume i de tots aquells que avui homenatjam és l'exemple del que esperam ser dignes.